LA FIDELITAT DEL COR

on 16 febrero, 2016
in Crecimiento Personal
by
with No Comments

 

 

La fidelitat del Cor

La fidelitat del Cor

 

 LA FIDELITAT DEL COR                                                               

La fidelitat del Cor. Quan em proposo objectius i fites a la meva vida, sovint ho faig des del cap. Penso allò que m’agradaria fer o assolir o conquerir…. El cap marca l’itinerari a seguir i espera que el cos i l’ànima l’acompanyin, el segueixin. Però el cor no entén gaire de raonaments, avantatges o inconvenients, el cor s’alimenta d’emocions, sentiments i fidelitats, i des de l’ombra, des de la profunditat del meu ésser interior dirigeix i governa la meva Vida.

Quan miro al pare o a la mare puc descobrir aspectes de la seva personalitat que em produeixen rebuig, puc percebre: prepotència, agressivitat, submissió, covardia, enveja, crueltat, conformisme, apatia,…. Puc sentir una veu interior que em diu: “això no m’agrada de vosaltres, jo seré diferent”. Des del cap, des del judici, puc sentir-me millor que els pares, però el cor no sap de judicis, només de fidelitats, i em puc trobar en situacions de la meva vida quotidiana reproduint patrons de comportament, maneres de fer, que em recorden a allò viscut al costat dels meus progenitors. I em sorprenc i m’enfado amb mi mateix, i em dic: “allò que tant rebutjava en la mare o en el pare, jo també ho faig, com pot ser?”

El cor sovint segueix els patrons, els models familiars de manera cega, con si digués: “jo sóc un de vosaltres i faig com vosaltres”. El sentiment de pertinença es posa per davant, pertànyer al grup (el primer grup és la família d’origen) garantitza la meva supervivència, i el preu que pago és la fidelitat als patrons i creences familiars.

 

La fidelitat del Cor, fidelitat al sistema familiar

La fidelitat del Cor, fidelitat al sistema familiar

El canvi, la transformació personal, passa pel reconeixement, per l’agraïment, per la inclinació davant del meu sistema familiar, aquell que m’ha donat la Vida i ha vetllat per la meva supervivència durant un temps. Des de l’agraïment, des del no judici, puc agafar amb gust allò de bo que he rebut i girar-me, orientar-me cap a la meva vida d’adult, recolzant-me en els meus anteriors, demanant-los una bona mirada i la seva aprovació per poder continuar creixent fora de casa, nodrint-me d’altres fonts, enriquint-me jo com a persona i aportant nova riquesa al meu sistema familiar.

 

Gemma Badias

http://www.raicesconalas.com/

Pin It

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

« »